La garra charrúa

Prolegómenos del partido entre Uruguay y Arabia Saudita en el Mundial de Rusia 2018. (Fuente: Fadesga-Viquipèdia-CC-BY-SA 4.0)

Final del partido. La selección uruguaya ha ganado por 1 gol a 0 a los faraones de la selección egipcia. Ha sido un partido poco vistoso, posiblemente no vaya a pasar a la historia de los anales mundiales y lo más seguro es que el equipo sudamericano no llegue muy lejos si juega de esta manera. Pero es que este equipo transmite algo que le hace ser impredecible.

Uruguay es un país con 3 millones de habitantes donde el deporte rey fue, es y será aquel en el que juegan once contra once y siempre acaban ganando los alemanes. Ha ganado dos mundiales, muchos más que la Portugal de Cristiano Ronaldo, la temible España, manejada por el repudiado Rubiales o el bloque compacto que forma la Francia del principito Antoine Griezmann e interpreta a la perfección aquel proverbio que dice que se juega al fútbol como se vive.

Los 23 del profesor Tabárez, un entrenador que pasó por la liga española sin pena ni gloria dirigiendo a un Oviedo que acabó bajando a segunda y posteriormente a los infiernos hasta posteriormente resurgir bajo el capital mexicano del mexicano Slim, son un bloque que transmite garra, pasión, ánima, corazón y mucho oficio. En definitiva da gusto verlos jugar porque probablemente no son los más bonitos, pero son buenos. Muy buenos. Estos chicos recogen el legado que años atrás dejaron compatriotas suyos como Ghiggia, Obdulio Varela, Enzo Francescoli o Diego Forlán, y son los grandes candidatos a poner las cosas difíciles a los grandes aspirantes a levantar la copa del mundo, el domingo 15 de Julio, en las frías tierras rusas.

Con una mezcla de juventud encarnada en las figuras de Guillermo Varela, Diego Laxalt o Rodrigo Bentancur y veteranía (Muslera, Godín, Cavani, Suárez...) este grupo encarna a la perfección el legado que dejó en este lugar el pueblo indígena de los guerreros charrúas y que consiste en dejarse hasta la última gota de sudor para llegar a la victoria y defender su patria con orgullo frente a aquellos que osan enfrentarse a ellos.

Así pues, apostemos por estos tipos, aquellos que comparten patria con Su Majestad Don Eduardo Galeano y el gran Jorge Drexler porque, interpretando este deporte de la manera en la que lo hacen, la garra charrúa permanecerá siempre en la mente de aquellas personas que piensan que el fútbol es algo más que un pasatiempo de noventa minutos que obstaculiza el avance de la inteligencia humana.

Necessitem vacunes contra el virus FIFA!

Iker Casillas posava el crit al cel respecte de les dates dels compromisos internacionals. El porter reconeixia que no era la millor data per a disputar aquest tipus de partits preparatoris perquè els jugadors estaven més centrats en els objectius dels seus respectius clubs que no en les seleccions nacionals. Molts dels jugadors que s'enfronten en aquests partits internacionals només tornar amb els seus equips han de canviar el xip perquè es juguen les respectives lligues, les finals de copa o la classificació per a participar de les competicions europees la temporada vinent.

El virus està tan estés que ja no cal ni escriure'l entre cometes. (Imatge: www.fundeu.es)

D'entre les denominades «jornada FIFA», una d'elles té lloc poc després d'haver començat la temporada, quan els jugadors a penes tenen rodatge i pràcticament acaben d'eixir de la pretemporada. En tan poc de temps els jugadors encara no estan al 100% de forma física i el seleccionador tampoc no es pot fer una idea de qui està en millors condicions ni, sobretot, saber com estarà a final de temporada per a formar part de la convocatòria per a un Mundial o qualsevol competició d'aquesta rellevància.

Sabem que les seleccions han de disputar partits internacionals durant la temporada, sobretot els classificatoris (ja siga per al Mundial, Eurocopa, Copa Amèrica, etc.), però hi ha jornades de caràcter amistós que són innecessàries sobretot pel contratemps que ocasionen als seus clubs. A més, es dóna el cas que, durant algunes d'aquestes jornades, hi ha equips que disputen durs partits de classificació mentre que d'altres tenen còmodes amistosos contra combinats de països on el futbol no és precisament el primer esport. Això també és una manera d'alterar la competició ja que certs jugadors arriben més cansats i fatigats que d'altres.

El diari Sport va crear un equip amb tots els lesionats durant una de les jornades FIFA. (Imatge: www.sport.es)

A més a més, tot i que no té tanta visibilitat, també es veuen afectats equips de 2a Divisió, els quals poden estar jugant-se l'ascens (o no descendir) i han de cedir als seus jugadors en aquests moments tan compromesos de la temporada.

S'ha d'acordar una altra manera de classificar-se per a les diferents competicions sense alterar les competicions domèstiques i així es trobaria la solució a un problema que sempre afecta d'una manera o d'una altra ja que es produeixen lesions dels jugadors, es perd temps per a preparar el proper partit de lliga i, en moltes ocasions, els jugadors han de fer viatges a l'altra part del món per a passar 90 minuts a la banqueta.