Club Atlético San Lorenzo de Almagro, pinzellades de la seua memòria històrica

Escut del Club Atlético San Lorenzo de Almagro (Imatge Wikipedia)

Gegant i de taulons era l’estadi, sense nom, conegut com “El Gasómetro”. El més gran d’Argentina fins a la seua desaparició, bressol de campions, escola de mestres i llar de la família sanlorencista, no sols era un estadi, era un lloc de trobada per als socis i sòcies i aquelles persones que eren convidades a infinitat d’activitats esportives i culturals (cal ressaltar que la seua biblioteca està considerada com una de les millors de la ciutat) per a infants, adults i persones majors amb ganes de relacionar-se i sentir-se socialment actives al voltant del Club Atlético San Lorenzo de Almagro (CASLA). Així era aquell CASLA fins que la dictadura de Videla va voler.

Les dictadures argentines, CASLA en el punt de mira.

Les diferents etapes negres van lligades al CASLA de la pitjor de les maneres possible. En el primer colp militar de la història argentina (1930) ja van viure l’empresonament del seu president d’aleshores, Pedro Bidegain, qui va ser detingut i portat fins a Ushuaia per empresonar-lo.

En 1971, durant l’època del govern anticonstitucional del comandant Agustín Lanusse es va establir una ordenança per construir una autopista que passaria pel mig de l’estadi de Boedo, on a banda hi havia programat l’obertura de distints carrers.

El punt més tràgic arriba el 24 de març de 1976 amb el derrocament de MAría Estela Martínez de Perón i la presa de poder del tinent general Jorge Rafael Videla. Baix el nom de “Proceso de reorganización nacional” Videla va caracteritzar el seu mandat per un terrorisme d’estat amb constants violacions dels drets humans, desaparicions i morts de milers de persones (la majoria estudiants), l’apropiació de xiquets nounats així com altres crims de lesa humanitat.

En aquest context, en 1977 fan el seu primer acte públic les Madres de la Plaza de Mayo, i en una localització particular: el Gasómetro de l’avinguda La Plata que al remat significarà la seua desaparició així com la de la seua seu social, que es farà efectiva el 2 de desembre de 1979 en el seu últim partit contra Boca Juniors en el Gasómetro.

La peregrinació fins al nou estadi “El Nuevo Gasómetro”.

El CASLA va viure des d’aleshores 14 anys peregrinant en camps de futbol llogats fins que en 1981 es va consumar el seu descens a “la B”, la segona divisió argentina, en què milers d’aficionats acompanyaven l’equip batent rècords d’assistència a estadis que no eren el seu (Vélez, River…) fins que 1 any més tard tornava a primera divisió. Amb una economia molt danyada, l’equip de futbol no reunia en molts casos les condicions òptimes de treball com ara camp d’entrenament, pilotes, roba adequada, dutxes amb aigua calenta…

En tot moment, però, l’equip va batallar cada torneig disputat molt ben acompanyat per els seus aficionats demostrant així l’esperit social del club.

Lluita contra la conversió en SAD del CASLA.

A meitat de l’any 2000 s’instal·la la idea de convertir el club en una Sociedad Anónima Deportiva que encobria una venda amagada a l’empresa suïssa International Sport and Leisure (ISL). De seguida la seua penya més incondicional, “La Gloriosa”, organitza a tota l’afició del CASLA amb protestes baix el nom de “San Lorenzo no se vende”, i són organitzades marxes pacífiques que eren reprimides durament per les forces repressives. Malgrat la repressió, l’afició sanlorencista aconsegueix paralitzar la conversió, i en aquest entorn de lluita naix la idea de la “Vuelta a Boedo” que s’instal·la ràpidament entre els milers d’aficionats blaugrana.

La “vuelta a Boedo”. Una reivindicació de justícia històrica.

A partir de l’any 2000 s’instal·la la idea del retorn a Boedo, el barri que va veure nàixer el CASLA. Així doncs, en 2003, un grup de 5-6 aficionats organitza el primer acte públic per a presentar el projecte de “Reparación Histórica para San Lorenzo”que aconsegueix ajuntar 800 persones, l’embrió de mobilitzacions posteriors que s’incrementen l’any 2005 amb la creació de la Subcomisión del Hincha de San Lorenzo de Almagro (SCHCASLA), fet que fa sumar a més aficionats sanlorencistas.

Aquestes mobilitzacions tindran el seu punt més alt en 2012, any que al remat seria històric a nivell institucional per al CASLA ja que ací es produiria la multitudinària marxa per la Restitución Histórica de San Lorenzo, la qual sortia de la Plaza de Mayo i va aconseguir aglutinar cent mil persones.

Aquest mateix any, s’aprova la Legislatura Porteña la Ley de Restitución Histórica. Aquesta llei va donar 120 dies per a l’adquisició dels terrenys de l’Avenida la Plata, valorats en cent deu mil pesos i que estaven en mans de la multinacional Carrefour. El CASLA després d’unes negociacions els terrenys amb un pla de pagaments que acaba en 2020. En la recaptació per aconseguir pagar la totalitat del deute amb Carrefour trobem de nou una mostra més de l’arrelament del club amb els seus aficionats i és que, malgrat el préstec amb Banco Ciudad, la major aportació vindrà donada pels mateixos aficionats mitjançant la compra simbòlica de metres quadrats del nou estadi. Aquesta iniciativa tindrà una gran acollida i participaran antics jugadors, personatges famosos, esportistes en actiu de distintes disciplines i, com no, aficionats anònims que senten el CASLA com a propi.

Imatge: Web oficial CASLA

Com ja s’ha comentat, l'any 2020 acaba el termini de pagaments marcat entre les entitats implicades i comença un nou horitzó per al “Nuevo-Viejo Gasómetro”. Serà l’any que ve quan es torne a estudiar la viabilitat econòmica de la construcció de la nova casa sanlorencista, un horitzó que no compta amb el beneplàcit del president argentí Macri, que ja va declarar que "tiene menos del uno por ciento de posibilidades", però els milers d’aficionats que componen la massa social del CASLA, recorden en un dels seus originals càntics “Ya van a ver, ya van a ver… Ya hicimos 2 canchas vamo' a hacer 3...”.

Un altre dels seus càntics afirma que “la vuelta a Boedo la banca la gente”, contra això i contra la memòria històrica plena de lluites de la parròquia sanlorencista poc o res té a dir el president Macri, mentre que els milers de cuervos continuen lluitant per tornar el que “nos robaron en la dictadura”.

Cesc Ballester.