 |
| Escut del Club Atlético San Lorenzo de Almagro (Imatge Wikipedia) |
Gegant i de taulons era l’estadi, sense nom, conegut com “El Gasómetro”. El més gran d’Argentina fins a la seua desaparició, bressol de campions, escola de mestres i llar de la família sanlorencista, no sols era un estadi, era un lloc de trobada per als socis i sòcies i aquelles persones que eren convidades a infinitat d’activitats esportives i culturals (cal ressaltar que la seua biblioteca està considerada com una de les millors de la ciutat) per a infants, adults i persones majors amb ganes de relacionar-se i sentir-se socialment actives al voltant del Club Atlético San Lorenzo de Almagro (CASLA). Així era aquell CASLA fins que la dictadura de Videla va voler.
Les dictadures argentines, CASLA en el punt
de mira.
Les diferents etapes negres van lligades al
CASLA de la pitjor de les maneres possible. En el primer colp militar
de la història argentina (1930) ja van viure l’empresonament del
seu president d’aleshores, Pedro Bidegain, qui va ser detingut i
portat fins a Ushuaia per empresonar-lo.
En 1971, durant l’època del govern
anticonstitucional del comandant Agustín Lanusse es va establir una
ordenança per construir una autopista que passaria pel mig de
l’estadi de Boedo, on a banda hi havia programat l’obertura de
distints carrers.
El punt més tràgic arriba el 24 de març de
1976 amb el derrocament de MAría Estela Martínez de Perón i la presa de poder del
tinent general Jorge Rafael Videla. Baix el nom de “Proceso de
reorganización nacional” Videla va caracteritzar el seu mandat per
un terrorisme d’estat amb constants violacions dels drets humans,
desaparicions i morts de milers de persones (la majoria estudiants),
l’apropiació de xiquets nounats així com altres crims de lesa
humanitat.
En aquest context, en 1977 fan el seu primer
acte públic les Madres de la Plaza de Mayo, i en una localització
particular: el Gasómetro de l’avinguda La Plata que al remat
significarà la seua desaparició així com la de la seua seu social,
que es farà efectiva el 2 de desembre de 1979 en el seu últim
partit contra Boca Juniors en el Gasómetro.
La peregrinació fins al nou estadi “El
Nuevo Gasómetro”.
El CASLA va viure des d’aleshores 14
anys peregrinant en camps de futbol llogats fins que en 1981 es va
consumar el seu descens a “la B”, la segona divisió argentina,
en què milers d’aficionats acompanyaven l’equip batent rècords
d’assistència a estadis que no eren el seu (Vélez, River…) fins
que 1 any més tard tornava a primera divisió. Amb una
economia molt danyada, l’equip de futbol no reunia en molts
casos les condicions òptimes de treball com ara camp d’entrenament,
pilotes, roba adequada, dutxes amb aigua calenta…
En tot moment, però, l’equip va batallar
cada torneig disputat molt ben acompanyat per els seus aficionats
demostrant així l’esperit social del club.
Lluita contra la conversió en SAD del
CASLA.
A meitat de l’any 2000 s’instal·la la idea
de convertir el club en una Sociedad
Anónima
Deportiva que encobria una venda amagada a l’empresa suïssa
International Sport and Leisure (ISL). De seguida la seua penya més
incondicional, “La Gloriosa”, organitza a tota l’afició del
CASLA amb protestes baix el nom de “San Lorenzo no se vende”, i
són organitzades marxes pacífiques que eren reprimides durament per
les forces repressives. Malgrat la repressió, l’afició
sanlorencista aconsegueix paralitzar la conversió, i en
aquest entorn de lluita naix la idea de la “Vuelta a Boedo” que
s’instal·la ràpidament entre els milers d’aficionats blaugrana.
La “vuelta a Boedo”. Una
reivindicació de justícia històrica.
A partir de l’any 2000 s’instal·la la idea
del retorn a Boedo, el barri que va veure nàixer el CASLA. Així
doncs, en 2003, un grup de 5-6 aficionats organitza el primer acte
públic per a presentar el projecte de “Reparación Histórica para
San Lorenzo”que aconsegueix ajuntar 800 persones, l’embrió de
mobilitzacions posteriors que s’incrementen l’any 2005 amb la
creació de la Subcomisión del Hincha de San Lorenzo de Almagro
(SCHCASLA), fet que fa sumar a més aficionats sanlorencistas.
Aquestes mobilitzacions tindran el seu punt més
alt en 2012, any que al remat seria històric a nivell institucional
per al CASLA ja que ací es produiria la multitudinària marxa per la
Restitución Histórica de San Lorenzo, la qual sortia de la
Plaza de Mayo i va aconseguir
aglutinar cent mil persones.
Aquest mateix any, s’aprova la Legislatura
Porteña la Ley de Restitución Histórica. Aquesta llei
va donar 120 dies per a l’adquisició dels terrenys de l’Avenida
la Plata, valorats en cent deu mil pesos i que estaven en mans de la
multinacional Carrefour. El CASLA després d’unes negociacions els
terrenys amb un pla de pagaments que acaba en 2020. En la recaptació
per aconseguir pagar la totalitat del deute amb Carrefour trobem de
nou una mostra més de l’arrelament del club amb els seus
aficionats i és que, malgrat el préstec amb Banco Ciudad, la major
aportació vindrà donada pels mateixos aficionats mitjançant la
compra simbòlica de metres quadrats del nou estadi. Aquesta
iniciativa tindrà una gran acollida i participaran antics jugadors,
personatges famosos, esportistes en actiu de distintes disciplines i,
com no, aficionats anònims que senten el CASLA com a propi.
 |
| Imatge: Web oficial CASLA |
Com ja s’ha comentat, l'any 2020 acaba el termini de pagaments marcat entre les entitats implicades i
comença un nou horitzó per al “Nuevo-Viejo Gasómetro”. Serà
l’any que ve quan es torne a estudiar la viabilitat econòmica de
la construcció de la nova casa sanlorencista, un horitzó que
no compta amb el beneplàcit del president argentí Macri, que ja va
declarar que "tiene menos del uno por ciento de posibilidades",
però els milers d’aficionats que componen la massa social del
CASLA, recorden en un dels seus originals càntics “Ya van a ver,
ya van a ver… Ya hicimos 2 canchas vamo' a hacer 3...”.
Un altre dels seus càntics afirma que “la
vuelta a Boedo la banca la gente”, contra això i contra la memòria
històrica plena de lluites de la parròquia sanlorencista poc
o res té a dir el president Macri, mentre que els milers de cuervos continuen lluitant per tornar el que “nos robaron en
la dictadura”.
Cesc
Ballester.
