Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges

07 d’agost 2018

Crònica V Trobada de Futbol Popular a Tarragona


Alba (Futboleries) i Samu (Los Otros 18) durant la xerrada sobre el seguiment del futbol popular.
L’últim cap de setmana de juliol tenia lloc la cinquena trobada de futbol popular. Enguany, l’escenari escollit era Tarragona i allà se celebraren les diferents xarrades.
La jornada de divendres de vesprada es va desenvolupar al Casal Popular Sageta de Foc, en què el FC SanktPauli FanClub Catalunya va fer la ponència inaugural i Aitor Lagunas (director de la revista Panenka) i Miquel Muñoz (entrenador de Nivell Nacional) realitzaren la presentació de la trobada.
La jornada de dissabte estava atapeïda de xarrades, a la seu de la Colla Jove Xiquets de Tarragona vam obrir boca amb el futbol base i vam continuar amb el seguiment del futbol popular, en què entrava en joc Futboleries, juntament amb Samuel Rodríguez, representant de LosOtros18.
Giuseppe Dopone, d'Sport Popolare ens posava al dia de la situació dels equips de caire democràtic a Itàlia i Niamh O’Mahony, de SD Europe explicava temes com la norma alemanya del 50+1 per a controlar el club.
El paper de la dona al futbol va ser tractat per la Secció Noies del grup Desperdicis, de la UE Sant Andreu i de nou comptava amb la participació de Futboleries.
Ja diumenge, com a cloenda, se celebrà l’assemblea de clubs d’accionariat popular i així es donava per tancada una trobada en què cal agrair l’esforç i la faena feta de la gent del FC Tarraco perquè tot isquera bé. Ens va permetre gaudir dels llocs més significatius de la ciutat i d’un concert de La Raíz al poble d’El Morell la jornada de dissabte a la nit. També cal agrair al Casal Popular Sageta de Foc i a la Colla Jove Xiquets de Tarragona la cessió dels seus espais per a poder celebrar la Trobada. Som-hi Tarraco!
Escut del FC Tarraco, club organitzador de la Trobada. (Imatge: Twitter FC Tarraco)


08 de febrer 2017

L'afició ha de tenir l'última paraula. Els casos de Zozulya i Mounier

El cas de Roman Zozulya ha obtingut molt de ressò als mitjans de comunicació. En molts casos amb l’afany de criminalitzar, una volta més, els Bukaneros. Tant el nombrós grup que pobla el fons de l’estadi vallecà com la resta de penyes de l’equip de la franja s’oposen al fitxatge del jugador ucraïnés per les seues repetides mostres de racisme i feixisme a les xarxes socials. Una actitud que no casa amb els valors tolerants imperants al barri madrileny.
Pancarta exhibida pels Bukaneros (Imatge: Twitter Bukaneros)
Tant els Bukaneros com l’afició que s’ha posicionat en contra del fitxatge simplement han mostrat el seu rebuig a un futbolista que ha eixit als mitjans de comunicació més voltes per motius extraesportius (negatius) que pels seus gols.

Evidentment la direcció esportiva ha de mirar per tenir el millor equip possible al terreny de joc dins de les seues possibilitats econòmiques, però hi ha casos on s’ha de prioritzar l’actitud del jugador i en aquest cas, la directiva de Martín Presa ha tornat a actuar (per enèsima volta) d’esquena a l’afició rayista.

No fa molt, a la Ligue 1 francesa es va produir un cas semblant. En aquest cas, el jugador Anthony Mounier aprofitava el mercat d’hivern per a deixar el calcio italià i fitxar per l’AS Saint-Etienne. Però el seu passat a l’Olympique de Lyon juntament amb algunes "perles" soltades pel jugador ha provocat nombroses mostres de rebuig per part dels seguidors stéphanois.
Pancarta contra Anthony Mounier (Imatge: Twitter En vert et contre tous)

Això és només una mostra de la força de l’afició, el gran motor d’un club. És molt trist que sovint les directives obliden que el cor d’un club és la seua gent. Els aficionats i les aficionades que omplen les graderies i que es desplacen els quilòmetres que faça falta per a veure jugar el seu equip.

I és que, com molt bé mostra aquest tuit de la UD Aspense «Jugar sin afición, es como bailar sin música».

07 de gener 2016

Mitjans de "contrainformació" futbolística (II)

Continuem el nostre recorregut pels mitjans de contrainformació futbolística. Aquesta informació és una continuació de la primera entrada del blog en què vam descriure alguns d'aquests mitjans.

Thebeautifulgame.cat


Aquest web se centra en el futbol britànic. De la mà del Cesc Guimerà i el Jordi Caixàs ens endinsem en les històries que tenen lloc al bressol del futbol. Un web molt complet on podem trobar la secció "Biblioteca" en què ens recomanen una sèrie de llibres, tots amb un resum perquè puguem fer-nos-en una idea. També inclouen l'apartat dedicat a les pel·lícules on, de la mateixa manera que els llibres, els films també van acompanyats d'un resum del contingut.
Quant a l'altra part del subtítol, la de cultura popular, hi observem les seccions "playlists" amb una llista de cançons prèviament seleccionades i "subcultura", amb vídeos i imatges relacionades amb algunes de les subcultures més importants. Tot amb imatges de gran qualitat i elegància en blanc i negre.
Capçalera del web thebeautifulgame.cat

Diarios de fútbol

Amb el seu toc particular, cada autor dels que conformen l'equip de Diarios de fútbol dóna la seua opinió sobre fets que ocorren cada dia a partits de la Lliga BBVA, Adelante, Champions League o dins d'algunes de les principals lligues europees. Dins d'aquesta pàgina ens podem delectar també amb històries romàntiques del futbol o casos de jugadors particulars.
Logo de Diarios de Fútbol (Imatge: @diariosdefutbol)

Grada Roja

Aquest blog ens permet de llegir la part més política i social del futbol. Hi ha una gran quantitat d'articles publicats amb una periodicitat molt constant. Hi podem veure entrades que parlen d'un gran nombre de clubs i seleccions nacionals, tot en el seu context reivindicatiu. Grada Roja inclou centenars d'anècdotes i històries que poden ser tant actuals com històriques així com informació d'algunes penyes. Òbviament, hi ha lloc per al futbol popular. Tot acompanyat amb imatges i, en ocasions, vídeos. El blog té la seua corresponent secció de llibre i pel·lícules.
Capçalera del blog Grada Roja 

Hihgbury

A Highbury un grup de col·laboradors escriu sobre històries de dins i de fora dels camps de futbol. Opinions, experiències, entrevistes o històries passades formen part d'aquesta pàgina que ha adoptat com a nom la denominació popular de l'Arsenal Stadium. Allà on l'Arsenal jugava com a local abans de fer-ho a l'actual Emirates Stadium. La pàgina està conformada per diferents seccions. A "Tribuna", es publiquen notícies relacionades amb clubs o jugadors, mentre que a "General de pie", podem llegir fets que tenen a veure amb l'afició dels diferents equips o casos curiosos que ocorren fora dels terrenys de joc. A "The clock end" hi ha el vessant retro de la pàgina, i a "Puerta H" es reflecteixen les experiències i emocions dels col·laboradors en algun moment donat.
Logo de Highbury (Imatge: @highburyes)

27 d’octubre 2015

Mitjans de "contrainformació" futbolística

De la mateixa manera que tenim mitjans de contrainformació que ens informen de fets que no apareixen als mitjans comercials o en donen una visió diferent, al futbol ocorre el mateix. Disposem d'una sèrie de mitjans que informen del dia a dia futbolístic des d'un punt de vista alternatiu o que aporten informació històrica que mai coneixeríem pels mitjans comercials. Pàgines web i revistes que informen de partits i de clubs i aficions de 1a divisió o de 1a regional sense distinció. Perquè el futbol no és només el que ens volen vendre alguns, sovint publicitat amb finalitat consumista perquè els de sempre n'obtinguen els beneficis. Potser la revista Panenka és la més coneguda, la podem trobar en format físic a diverses llibreries o quioscos de tot l'Estat. Segueix l'exemple de revistes europees similars com ara So Foot o 11 Freunde, i els seus redactors escriuen els seus articles amb una llengua que fuig dels formalismes que esperem quan llegim qualsevol mitjà. Compta amb un monogràfic extens que enganxa des de la primera pàgina i històries i reportatges amb curiositats del món de la pilota.
(Imatge: www.panenka.org)

Un apartat especial mereix Wanderers – El fútbol del pueblo, espai que se centra en el futbol popular, és a dir, els clubs que són propietat dels dels socis. Totes les notícies del futbol no mercantilitzat en aquesta pàgina que compta amb un programa de ràdio propi. Un micròfon per a aquells que s'oposen al futbol modern.
Capçalera del web de Wanderers (Imatge: www.wanderers.com)

La revista LBI Magazine ens aporta una gran quantitat d'informació sobre penyes i aficions antifeixistes. Les sigles corresponen a La Banda Izquierda, tota una declaració d'intencions. Cada número porta un fragment traduït del llibre en anglés Bloody Casuals: Diary of a Football Hooligan, de Jay Allan. Les fotografies a tot color que inclou són dignes del túnel de vestidors d'un equip de Champions League.
Promoció del número 3 de LBI Magazine. (Imatge: lbimagazine.wordpress.com)

L'Orsai és un fanzine en català que va traure el seu primer número l'any 2014.
Portada del número 1 de l'Orsai (Imatge: @orsaifanzine)

La pàgina web Underground Football (en castellà) també fuig de les cròniques dels diaris que pertanyen a una gran corporació i n'elaboren les seues pròpies així com històries que mai no veurem als programes de la televisió pública. Hi trobem històries futbolístiques de qualsevol racó de món.
Imatge: www.undergroundfootball.com

També hem de destacar la tasca de gent com el Carles Viñas gràcies a qui coneixem gran part de la història ultra al nostre país. Autor de llibres com ara El mundo ultra o Tolerància zero, ha col·laborat (i col·labora) en un gran nombre de publicacions relacionades amb el futbol sempre des d'un punt de vista alternatiu.  
Queda clar que el nostre benvolgut esport necessita de mitjans de comunicació propis ja que els que estan "contaminats" no ens aporten tota la informació que voldríem o que simplement, com a amants del futbol, necessitem.